C - Surrealisme i arquitectura

En un sentit corrent, l'Arquitectura és l'art de construir, d'acord amb un programa i emprant els mitjans diversos de què es disposa en cada època, així podem definir-la com l'art de projectar i construir estructures. La mateixa té un sòlid fonament científic i obeeix a una tècnica complexa, per això es diu que només és art quan la construcció és expressiva de la voluntat espiritual d'una època i aquesta expressió arquitectònica és el resultat de tots els elements constitutius que emanen essencialment de les relacions que s'entaulen amb l'espai que conforma l'obra i l'espai que l'envolta.

Cal ressaltar que l'Arquitectura és l'art de conformar l'espai, transformant. En les seves més acabades manifestacions, l'Arquitectura aconsegueix unir la bellesa i la utilitat, a tal punt que una depèn de l'altra, ja que una obra no és bella si no s'adapta al fi per al qual es destina.

A grans trets, podem dir que els aspectes funamentals en la representació artística del surrealisme es basen en:
- Els sommnis
- Freud
- El subconscient
- La fantasia
- El no convencionalisme
- Els desitjos inconscients


Així doncs, podem diferenciar  l'arquitectura surrealista per les seves formes i volums, poc formals si ho comparem amb l'arquitectura normal o quotidiana. si ens fixem tots els edificis comuns tenen la mateixa estructura, les mateixes formes... però el surrealisme trenca amb tot això i esdevé un art arquitectònic lliure que juga amb les formes impossibles.





En realitat, hi ha molt poca arquitectura surrealista al món ja que és molt dificil fer construccions en base a aquest tipus de característiques.


Aquells valents que es van atrevir van ser titllats de bojos, però ara que podem admirar les seves obres, ens adonem que l'únic de bogeria que van tenir va ser la idea de fer realitat els seus somnis.

Ara presentarem alguns dels pocs arquitectes surrealistes que van transformar els seus somnis en realitat:




Palacio Ideal (Ferdinand Cheval)


F.Cheval era un humil carter que un dia es va ensopegar amb una pedra i a partir d'ella va dissenyar tot un preciós palau. Primer va ser recollint aquelles pedres que trobaven en el seu recorregut de carter. Després de vint anys ja tenia erigits els murs exteriors i en els tretze següents es va dedicar als interiors. Un meravellós palau inspirat en les postals que lliurava als seus veïns. Tal impacte va tenir l'obra que artistes com Breton o Picasso es van inspirar en ella per crear els seus respectius moviments.





Las Pozas (Edward James)

E.James, un escocès milionari, poeta, escultor i mecenes lligat al moviment surrealista,  es considerava a si mateix un xaman i era molt popular en els cercles artístics, no en va, ell apareix com personatge en tres famosos quadres surrealistes: Swans Reflecting Elephants de Dalí, La Reproduction interdit de René Magritte i The Pleasure Principle: Portrait of Edward James de també Magritte. Després del seu viatge-fugida, acompanyat sempre de la seva mascota, una boa constrictor, James va acabar recalant en unes cascades d'especial bellesa, les de la riera de La Conchita. Mentre estava nedant nu en les seves cristal.lines aigües, de sobte va veure un espectacle natural que li va canviar la vida. Havia contemplat el descens d'un gran núvol de papallones monarca, que va cobrir el cel, pintant de colors intermitents. Envaït per la bellesa natural del lloc, llavors, va decidir adquirir 40 hectàrees de selva per construir la seva pròpia visió distorsionada i surrealista de la naturalesa, la sort de jardí de l'edèn psicotròpic que sempre havia tingut en ment.



Al llarg de 20 anys, Edward James també va manar construir 36 escultures delirants de ciment armat integrades harmoniosament en l'exuberant vegetació.





Museu Guggenheim (Frank O. Gehry)


Aquest conegudíssim edifici situat al País Basc va obrir les seves portes al 1997. Molt aviat l'edifici es va revelar com un dels més espectaculars edificis post-moderns. El disseny del museu i la seva construcció segueixen l'estil i mètodes de Frank Gehry. Com molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics.



El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseïx no obstant això la forma d'una flor. Simplement espectacular.




 
L'Edifi Ballarí (Frank O. Gehry)





Aquest meravellós edifici està situat a la ciutat de Praga (República Txeca). Està inspirat amb la parella de ball més famosa de la història del cinema: Ginger Rogers i Fred Astaire. I realment l'edifici desprèn un dinamisme sorprenent. Una costrucció de vidre i acer que sembla està en moviment per si sol.






Tot i que aquest tipus d'arquitectura és poc comú a Catalunya tenim grans obres de la mà del geni Antoni Gaudí.


La Casa Batllo (Antoni Gaudí)  

Aquest edifici únic és una peça clau en l'arquitectura de la Barcelona modernista. Va ser construïda per Antoni Gaudí entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló. Aquesta obra arquitectònica d'Antoni Gaudí sedueix pel seu disseny extrem i pel gran repertori de solucions visuals que ofereix. En la seva arquitectura es descobreixen mil racons amb elements sorprents.






Darrere l'excepcional façana modernista, que reflecteix un mar en calma, s'amaga tot un món de sorpreses i de detalls arquitectònics refinats i impossibles, com sostres recargolats o parets que desafien la llei de la gravetat.