D - Mobiliari i objectes d'ús quotidia vinculats al surrealisme

L'objecte surrealista no pot ser considerat purament un objecte com a tal, ja que els límits que’l separen de l'escultura semblen diluir-se entre els somnis i desitjos reprimits de l'autor, on els objectes originals, mitjançant la transformació de l'artista, perden la seva funcionalitat i romanen com a objectes inútils que desafien als convencionalismes de la raó. Segons el mateix Bretón, “la seva inutilitat i la seva capacitat d'evocació els converteixen en objectes poètics, que permeten a l'espectador reconèixer la meravellosa precipitació del desig, posant en joc la concepció de la realitat”. Igual que Hegel, Bretón busca la poesia, i ho aconsegueix a través de la perfecció de les formes, poetitzant els objectes amb la no lògica.

Un exemple de l'objecte surrealista inútil i irracional creat per man Ray

El surrealisme fa una crítica a l'objecte-màquina, existent únicament per complir una sola funció determinada, perdent el seu caràcter enigmàtic i fluïdesa. No hi ha una relació d'intercanvi ni afectiva entre nosaltres i aquests objectes. Bretón ho resumeix  en “la supremacia del signe sobre la cosa significada”. Així doncs el surrealisme uneix dos extrems, l'extrem de productor d'objectes, és a dir, de “realitats” i en l'altre extrem trobem la desraó d'aquests objectes que ha produït mitjançant la imaginació i la bogeria. No obstant això, cal oblidar-se d'una projecció futurista en els objectes surrealistes tals com la fusió home-màquina, doncs l'artista surrealista se sent decebut per la màquina i la falta d'alliberament artístic a través d'ella. La màquina és un instrument d'alliberament per a la ciència per la seva capacitat transformadora del món, però no ho és per a l'art.

El telèfon-llagosta de Dalí, un exemple de la crítica a l'objecte-màquina

La desmecanizació de l'objecte surrealista prové d'aquesta decepció, arribant a convertir s'en una anti-màquina amb múltiples significats que van més enllà que el de la màquina en si. Aquesta eliminació dels gèneres fa més accessible l'enteniment de l'objecte surrealista a tots els públics, doncs tan sols es necessària la imaginació per interpretar aquestes obres, i fruit d'aquesta interpretació l'artista és capaç de provocar sentiments de desig que uneixen al públic amb la seva obra, la unió entre subjecte i objecte.

Una de les tècniques més utilitzades a l'hora d'elaborar objectes surrealistes és el “desplaçament”, mitjançant el qual s'extreu l’objecte de la seva realitat repotenciant la seva capacitat simbòlica i assenyalant un significat nou fora de si mateix. Posseïm la “veritat” de l'objecte en si, i al seu torn, una nova “veritat” sobre si mateix que l'objecte és capaç d'al·ludir a través de el “estranyament” que sofreix pel desarrelament de la seva realitat. Perquè aquest “estranyament” sigui fructífer hi ha un component molt important, l'atzar, i Breton afegeix algunes condicions que a la seu parer són de vital importància “La completa transmutació, seguida d'un acte pur com és el de fer l'amor, es produirà inevitablement, sempre que els propis fets creuen les condicions favorables per a això, sempre que es doni el emparellament de dues realitats que, en aparença, no es poden aparellar, i es doni en un plànol que, en aparença, sigui incongruent amb elles”. D'aquesta manera desplacem dos objectes de les seves dues realitats contradictòries i establim una nova relació entre ells amb un significat independent de la simple utilitat, un mètode que podríem considerar com a collage, i mitjançant el qual s'estableix un diàleg amb l'objecte resultant; un diàleg obert a totes les ments on els pensaments de la gent s'enfronten i evoquen imatges de la realitat que potencien el significat de l'objecte surrealista, és el que anomenem frotagge.

                                  Aquesta tassa de pell de  Meret Oppenheim fou resultat de la técnica del frotagge

L'objecte surrealista no és una mera maquina, però tampoc és un organisme, no podem establir relacions de reprocidat no mecànica, no obstant això l'objecte surrealista si que pot establir una relació de complicitat emocional amb l'home. Aquest objecte està carregat de misteri i respon a la imaginació del seu interlocutor sembrant una sensació d'estranyesa i d'unió amb el nostre subconscient. Aquest diàleg pot ser tan fort, que en ocasions obtindrem un objecte surrealista trobat amb el simple fet de treure-ho de la seva realitat i enfrontar la nostra ment sense haver-lo modificat en absolut.

Així doncs, el surrealisme és un pensament poètic d'alliberament dels objectes, ja siguin objectes encontrats o construïts, deixem la raó i la seva visió objectiva dels objectes per endinsar-nos al món del subjectiu i donar-li aals objectes nous significats totalment lliures del nostre propi subconscient, diferents en cada ment i, per tant, infinits.

Aquesta taula creada per Man ray és totalment funcional, però no ha estat creada amb aquesta intenció, ha sigut fruit del desplaçament de la idea de Taula i cigonya.

Objecte surrealista creat per l'artista Nancy Fouts